La indústria química europea afronta un escenari marcat per la pèrdua de competitivitat global, la pressió reguladora i el diferencial de costos energètics, però també pel seu paper cada vegada més determinant en la transició energètica i l’autonomia estratègica del continent.
Aquest diagnòstic ha centrat la trobada celebrada a Barcelona com a abansala d’Expoquimia, organitzada per Fira de Barcelona, Foment del Treball Nacional i FedeQuim, amb la participació de representants institucionals i directius del sector químic i de les indústries de procés.
Un sector estructural per a la indústria europea
El sector químic manté la seva posició com a columna vertebral de la indústria a Espanya, amb una facturació de 85.417 milions d’euros, un pes del 12% en el PIB industrial i més d’un milió de llocs de treball directes, indirectes i induïts.
Així mateix, consolida el seu lideratge exportador, amb al voltant del 74% de la producció destinada a mercats internacionals, i la seva condició de sector intensiu en innovació, amb un paper clau en la inversió en R+D+i i desenvolupament tecnològic.
Infraestructura essencial de les cadenes de valor industrials
Els participants han coincidit que la química constitueix una infraestructura crítica per al funcionament del teixit industrial europeu, en estar present en més del 95% de les cadenes de valor.
La seva contribució resulta determinant en sectors estratègics com l’emmagatzematge energètic, la mobilitat avançada, els semiconductors, l’hidrogen renovable, els materials d’altes prestacions o aplicacions en salut i biociències.
Aquest posicionament contrasta, però, amb un nivell de reconeixement institucional que el sector considera insuficient per a la seva rellevància sistèmica.
Competitivitat: energia, regulació i escala industrial
L’anàlisi s’ha centrat en tres vectors que condicionen la competitivitat de la indústria de procés a Europa.
En primer lloc, el cost energètic, amb diferencials d’entre dues i tres vegades respecte als Estats Units i Àsia, cosa que impacta directament en la producció de química bàsica i productes intermedis.
En segon lloc, el marc regulador, caracteritzat per la seva creixent complexitat, l’acumulació normativa i l’heterogeneïtat en la seva aplicació, amb efectes directes sobre la inversió, els temps d’execució i els costos de compliment.
En tercer lloc, la bretxa entre generació de coneixement i escalat industrial, on Europa manté lideratge científic però presenta dificultats estructurals per convertir la innovació en capacitat productiva, especialment en projectes intensius en capital.
Autonomia estratègica i base industrial
El sector ha advertit de la pèrdua progressiva de capacitat productiva en química bàsica a Europa en els últims anys, amb tancament d’actius industrials i augment de la dependència de tercers països per a matèries primeres i productes intermedis.
Aquest fenomen reforça el debat sobre autonomia estratègica i resiliència de les cadenes de subministrament, especialment en un context geopolític de creixent fragmentació.
En canvi, el sector químic a Espanya ha mostrat un comportament més sòlid, amb recuperació dels nivells d’activitat previs a la pandèmia i un major grau d’estabilitat industrial relativa dins de l’entorn europeu.
Pròxima cita: Expoquimia 2026
La trobada s’emmarca en el camí cap a la pròxima edició d’Expoquimia 2026, que tindrà lloc del 2 al 5 de juny al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, juntament amb Equiplast.
L’esdeveniment reunirà al voltant de 800 expositors i més de 21.000 professionals, consolidant-se com a plataforma de referència per a la indústria química i de processos a Europa.
IMATGES DE LA JORNADA aquí
NOTA DE PREMSA aquí
