Entrevista a David Pozo, líder de la Comissió d’Experts d’Enginyeria i Automatització d’Expoquimia
David Pozo es mou amb naturalitat en l’univers de la indústria 4.0. Com a líder de la Comissió d’Experts d’Enginyeria i Automatització d’Expoquimia i director de Digital Enterprise a Siemens, coneix de primera mà els desafiaments i oportunitats que planteja la transformació digital. El seu dia a dia transcorre entre projectes de digitalització, solucions IoT i processos d’automatització, la qual cosa li permet oferir una visió completa i pràctica de com les empreses poden adaptar-se i prosperar en un entorn cada vegada més connectat.
La indústria química viu un moment de canvi accelerat. Com ajuden les noves tecnologies al sector a guanyar en sostenibilitat, eficiència i competitivitat?
La digitalització i l’automatització permeten optimitzar processos, reduir consums energètics i millorar la traçabilitat de manera robusta i segura. Disciplines com la intel·ligència artificial i els bessons digitals ajuden a anticipar incidències i prendre decisions més àgils i encertades.
Alhora, tecnologies com la captura de carboni, el reciclatge químic i l’ús d’energies renovables estan reduint la petjada ambiental del sector. Aquestes solucions no només responen als objectius climàtics, sinó que també reforcen la resiliència i l’autonomia industrial de les empreses del sector químic.
En fòrums com Expoquimia, veiem com aquestes innovacions ja s’apliquen amb èxit, demostrant que sostenibilitat i competitivitat poden anar de bracet.
Des de l’àmbit de l’enginyeria i l’automatització, quins són els principals reptes que afronta avui la indústria química?
Un dels principals reptes és la descarbonització dels processos, que exigeix redissenyar plantes i adoptar tecnologies com l’electrificació, l’hidrogen verd o la captura de CO₂ per complir els objectius mediambientals.
Un altre repte clau és la integració digital. La convergència entre els mons IT i OT cada vegada és més evident i necessària. Tot i que moltes empreses han iniciat la seva transformació, encara queda camí per recórrer, des del suport en simulacions d’alta fidelitat, passant per l’adopció de sistemes de control flexibles i adaptatius, fins a la incorporació de noves possibilitats de comunicació que permetin analítica avançada i faciliti una operació més eficient, segura i flexible.
També destacaria la gestió de la variabilitat en la demanda i els costos energètics, especialment des del punt de vista europeu. La capa d’automatització ha d’ajudar a adaptar ràpidament la producció, optimitzar recursos i reduir l’impacte de la volatilitat del mercat.
Finalment, la formació i atracció de talent especialitzat en automatització i digitalització és essencial per sostenir aquesta evolució. No pot haver-hi digitalització sense el talent que acompanya el sector químic en aquesta aventura.
La digitalització avança, però no sempre al mateix ritme. Quines barreres culturals o estructurals impedeixen encara que moltes empreses adoptin canvis profunds en els processos?
En els reptes culturals ens trobem els sospitosos habituals: la resistència al canvi, la manca de confiança en la rellevància estratègica de la digitalització, l’escassetat de referències que permetin avaluar la rendibilitat de la inversió (factor crític especialment per a pimes), i la priorització de la tecnologia per sobre del diagnòstic precís del repte a resoldre.
Des d’un punt de vista més estructural, cal afegir la manca de personal qualificat i la dificultat d’integrar noves solucions amb sistemes heretats.
No hem d’oblidar tampoc la fragmentació del sector, ja que no totes les empreses tenen accés als mateixos recursos ni capacitats per afrontar una transformació digital profunda. Superar aquestes barreres requereix lideratge, col·laboració sectorial i polítiques públiques que impulsin la innovació i la formació especialitzada.
Per descomptat, els plans governamentals per impulsar la transformació digital dels diferents sectors de la nostra indústria, i especialment el químic, sempre són ben rebuts.
La simulació i el bessó digital guanyen protagonisme. Quin potencial tenen aquestes eines en l’optimització i el control de processos industrials?
Les tecnologies de simulació i bessó digital estan revolucionant la manera com es dissenyen, controlen, operen i optimitzen els processos industrials, especialment en sectors complexos com el químic. A Siemens, aquestes eines formen part essencial de la nostra estratègia de digitalització industrial a través del nostre portfoli Xcelerator.
El bessó digital és una rèplica virtual dinàmica d’un producte, procés, línia de producció o planta completa, que posteriorment pot alimentar-se amb dades en temps real per actuar com a assistent. Permet simular escenaris, anticipar falles, optimitzar paràmetres operatius i validar decisions sense interrompre o alterar la producció física.
Aquestes solucions permeten des de la validació de l’automatització (la qual anomenem posada en marxa virtual), l’entrenament de l’operació i l’anàlisi predictiva, fins al manteniment intel·ligent.
Per això, el nostre control distribuït integra la simulació avançada, tant de processos com d’automatització, oferint una visió completa del cicle de vida dels actius.
En definitiva, el bessó digital no només millora el control i l’eficiència, sinó que també accelera la innovació, redueix riscos i permet prendre decisions més encertades.
Com poden les enginyeries actuar com a veritables facilitadores de la transformació digital de la indústria de processos?
Tenen un paper clau com a catalitzadores de la transformació. D’una banda, hi ha la seva capacitat d’integrar les diverses tecnologies, i de l’altra, les enginyeries aporten una visió transversal que connecta disseny, operació i manteniment. De vegades actuen també com a agents de canvi cultural, liderant projectes d’innovació. Són el punt de connexió entre la tecnologia i la seva aplicació pràctica i a Siemens som plenament conscients del seu protagonisme en aquest terreny.
En un context global tan competitiu, quin paper juguen l’automatització avançada, la robòtica i l’IoT per garantir una producció més segura, flexible i traçable?
Aquestes tecnologies emergents són clau per compensar factors estructurals menys favorables a Europa, com els costos laborals o l’excessiva regulació. L’automatització avançada i la robòtica permeten substituir tasques repetitives o perilloses, alliberant talent per a funcions de major valor afegit.
L’IoT industrial, juntament amb l’analítica de dades, millora la traçabilitat i la presa de decisions en temps real, cosa que es tradueix en processos més segurs, flexibles i eficients. A més, la robòtica col·laborativa i els sistemes autònoms redefineixen la producció, cosa que permet adaptar-se ràpidament a canvis en la demanda o en la cadena de subministrament.
En definitiva, aquestes tecnologies no només optimitzen costos operatius, sinó que permeten a Europa competir en qualitat, innovació i sostenibilitat, igualant o fins i tot superant economies amb avantatges laborals més evidents.
Conscients de la importància d’aquestes tecnologies emergents, a Siemens vam inaugurar fa poc més d’un d’any i mig el Digital Experience Center (DeX) de Barcelona, un centre pioner de competència internacional per al desenvolupament de solucions de fabricació flexible (AGVs, AMRs, gestió de flotes, etc.).
La intel·ligència artificial està entrant amb força a la indústria de processos. On observa més impacte o potencial de millora?
La intel·ligència artificial (IA) transforma la indústria de processos en múltiples nivells, i a Siemens volem liderar aquesta evolució amb solucions aplicades directament a planta.
Plataformes com Senseye permeten anticipar falles abans que succeeixin, reduint parades no planificades fins a un 30% i allargant la vida útil dels actius.
També es poden optimitzar processos en temps real amb solucions com gPROMS, que a través de models d’alta fidelitat permeten ajustar paràmetres operatius de manera dinàmica, millorant l’eficiència energètica, la qualitat del producte i l’estabilitat del procés.
Amb Industrial Copilot, facilitem la configuració i generació de codi alhora que donem suport a l’operació i al diagnòstic d’incidències en l’entorn de producció.
Fins a quin punt la ciberseguretat industrial s’ha convertit en un factor estratègic per garantir la continuïtat i la fiabilitat de la producció?
La ciberseguretat industrial és essencial per a la continuïtat operativa i la fiabilitat de la producció. En un entorn on els mons IT i OT estan interconnectats, qualsevol vulnerabilitat pot provocar parades de planta, pèrdua de dades crítiques o riscos per a la seguretat física.
L’afrontem amb un enfocament integral, que permet anticipar amenaces i protegir infraestructures crítiques. A més, la digitalització i la ciberseguretat són dues cares de la mateixa moneda: no es pot avançar en automatització, IoT o intel·ligència artificial sense una estratègia sòlida de protecció.
La ciberseguretat també és clau per complir normatives cada vegada més exigents i per mantenir la confiança de clients i socis. Invertir en ciberseguretat no només protegeix actius, sinó que garanteix la resiliència i competitivitat de la indústria química a llarg termini.
Quin tipus de talent necessita avui el sector per impulsar la transformació digital i com poden les empreses atraure i integrar nous perfils?
Es tracta de talent híbrid, que combini coneixements tècnics del sector, comprenent els processos productius i les seves exigències, amb competències digitals avançades.
Per atraure aquest talent, les empreses han de crear entorns col·laboratius que connectin indústria, universitats i centres tecnològics. Iniciatives com Siemens Xcelerator i programes de cocreació amb estudiants permeten formar professionals des d’etapes primerenques.
També és clau fomentar una cultura d’innovació i diversitat, que motivi els joves a especialitzar-se en disciplines STEM i faciliti la integració de nous perfils en equips multidisciplinaris. La formació contínua, l’aprenentatge basat en projectes i la flexibilitat organitzativa són eines essencials per retenir talent i accelerar la transformació.
Expoquimia 2026 serà un aparador de solucions per a una indústria més digital i sostenible. Quin missatge o quines prioritats vol traslladar la Comissió d’Experts d’Enginyeria i Automatització d’Expoquimia al sector?
Des de la Comissió volem transmetre un missatge clar: la transformació digital no és una opció, sinó una necessitat estratègica per garantir la competitivitat, sostenibilitat i resiliència de la indústria de processos a Europa.
A Expoquimia 2026, apostem per visibilitzar com les tecnologies emergents poden generar un avantatge competitiu sostenible. L’objectiu serà inspirar el sector perquè acceleri la seva transició cap a models més intel·ligents, connectats i sostenibles, fomentant la col·laboració en ecosistemes. Volem que Expoquimia sigui el punt de trobada on es comparteixin solucions concretes, casos d’èxit i estratègies que permetin a la indústria química liderar el canvi en un entorn global cada vegada més exigent.
