Katja Scharpwinkel, membre del Consell de Direcció de BASF, exvicepresidenta de Cefic i ponent principal de la Gala Dinner d’Expoquimia
«Els objectius climàtics han d’anar de la mà de la competitivitat econòmica»
Europa s’enfronta a una doble exigència: avançar en els seus objectius climàtics sense perdre competitivitat industrial en un entorn global cada vegada més exigent. En aquest delicat equilibri se situa Katja Scharpwinkel, membre del Consell de Direcció de BASF i exvicepresidenta del Consell Europeu de la Indústria Química (Cefic), que serà la ponent convidada a la Gala Dinner d’Expoquimia el proper 3 de juny.
Des de Ludwigshafen, on dirigeix el complex industrial més gran del grup i lidera àrees clau com la gestió dels sites europeus i la transformació industrial, analitza un moment decisiu per al futur de la química a Europa. Hem parlat amb ella a pocs dies de l’inici d’Expoquimia.
Com descriuria la situació actual de la indústria química europea en termes de competitivitat, inversió i regulació, en el context dels reptes geopolítics actuals?
La indústria química europea travessa un moment especialment complex. El comerç mundial, l’enfocament cap a les tecnologies clau i la manera com interactuen els Estats estan canviant de manera radical, i no hi ha marxa enrere. Aquest nou escenari redefineix les regles del joc i no admet dubtes ni immobilisme. A BASF en som plenament conscients. No esperem que l’entorn canviï per si sol, sinó que prenem la iniciativa, impulsem la nostra transformació i ens centrem en allò que està sota el nostre control.
En termes generals, el sector químic europeu suporta una pressió molt elevada. Malgrat les múltiples iniciatives en marxa, continua faltant una visió global que permeti recuperar una trajectòria clara de creixement. Europa avança massa lentament i de manera poc coordinada a l’hora d’aplicar les solucions ambicioses que exigeix un dels moments més decisius de les darreres dècades.
Com es tradueix aquesta situació?
Aquestes dinàmiques ja es reflecteixen clarament en les xifres. En els sectors clau, els tancaments de plantes i la destrucció d’ocupació han assolit una dimensió nova i preocupant. Només a la indústria química, el nombre de tancaments a Europa s’ha multiplicat per sis des del 2022: gairebé el 10 % de la base productiva europea ha desaparegut. Les inversions s’han estancat i grans empreses estan desinvertint en actius europeus. Fins ara s’han perdut uns 20.000 llocs de treball directes i prop de 90.000 llocs de treball indirectes estan en risc. No ens trobem davant d’una recessió cíclica, sinó davant d’un canvi estructural.
Què ens indiquen realment aquestes dades?
Que és imprescindible comparar la posició europea amb la d’altres regions del món, especialment en àmbits com els costos energètics, les vies de transformació ecològica i el marc regulador. Pot resultar incòmode reconèixer-ho, però una part important de la pèrdua de competitivitat industrial té el seu origen a Europa. I aquesta constatació implica una cosa fonamental: si el problema és aquí, la solució també ha de ser aquí.
Si hagués de destacar un àmbit del vostre sector en què Europa encara sigui competitiva, quin seria?
Les nostres empreses s’enfronten cada dia a la competència global. Tot gira al voltant de la innovació, la rapidesa i, sobretot, la competitivitat en costos. Hem de ser més àgils, més pragmàtics i més enfocats. Existeix un desavantatge significatiu en aquells productes en què els costos depenen principalment de les matèries primeres i de l’energia, com les matèries primeres bàsiques i els productes químics de base.
En general, la competitivitat dins de la indústria química tendeix a augmentar a mesura que s’avança en la cadena de valor. Això es deu al fet que disminueix el pes dels costos energètics i de matèries primeres, mentre que guanyen importància la innovació i la capacitat d’oferir solucions específiques per a cada client.
En què val la pena invertir?
A BASF hem posat en marxa recentment a Ludwigshafen la primera planta de producció del món de catalitzadors impresos en 3D. Això permet als nostres clients reduir costos, disminuir emissions i augmentar l’eficiència.
Un altre exemple són els productes químics de procés d’ultra alta puresa necessaris per a una producció de semiconductors sòlida i resilient a Europa. Cotxes, telèfons intel·ligents o centres de dades per a la intel·ligència artificial en depenen. Per aquest motiu, a Ludwigshafen estem construint dues noves plantes: una d’àcid sulfúric i una altra d’hidròxid d’amoni. Tots dos productes es fabricaran amb grau electrònic, cosa que implica una puresa extrema, una de les tasques més exigents de la química. A tota Europa, seran les dues úniques plantes capaces d’oferir aquest nivell de qualitat. Això ens obre una nova àrea de creixement i justifica una inversió de centenars de milions d’euros.
En definitiva, hem de ser conscients que sense una indústria química sòlida a Europa no hi ha fortalesa industrial ni sobirania tecnològica. I és una cosa per la qual val la pena lluitar.
Hi ha alguna característica distintiva de la indústria química espanyola que destaqui?
La situació a Espanya és similar a la de la resta d’Europa, tot i que presenta alguns matisos. El país disposa de condicions geogràfiques que permeten entreveure un accés substancial, estable i competitiu a l’energia verda, sempre que es facin les inversions necessàries. La indústria química espanyola ha demostrat resiliència en els darrers anys, però la part més propera a l’inici de la cadena de valor —la més vinculada als costos de l’energia i de les matèries primeres— es troba en una cruïlla crítica, tal com ha assenyalat en diverses ocasions la presidenta de Feique, Teresa Rasero.
Espanya disposa de nombrosos punts forts, consolidats al llarg de més de 60 anys, però ha d’afrontar el mateix repte de pèrdua de competitivitat que la resta del continent.
Cefic ha reclamat en repetides ocasions un «Pacte Industrial Net». Quins elements específics hauria d’incloure?
En primer lloc, cal actuar sobre els costos energètics d’origen polític, com les tarifes de xarxa i els impostos, i replantejar l’ús dels recursos nacionals. A més, els costos del carboni han de reflectir les realitats globals. Per això, és imprescindible reformar la propera fase del Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE) i abordar deficiències clau, com un Mecanisme d’Ajustament en Frontera per Carboni (CBAM) que, tal com està dissenyat, no resulta adequat per a la indústria química.
També cal reduir la càrrega reguladora i garantir que la normativa contribueixi realment a recuperar la competitivitat i a atraure inversions a Europa. Finalment, hem d’estimular la demanda de productes fabricats a Europa.
Quina és una fulla de ruta realista cap a la neutralitat climàtica?
La química és al centre de gairebé tot. És el motor de la indústria i un element essencial per a milers de milions de persones. Per augmentar la producció de productes circulars i de baixes emissions, cal combinar diverses mesures.
En primer lloc, els costos inicials s’han de traslladar als mercats finals, assegurant la disposició a pagar i fomentant la demanda. A més, és fonamental un marc normatiu que faciliti la transformació de les matèries primeres.
De cara al 2030, quins objectius cal assolir?
El món avança a gran velocitat i amb molta volatilitat. A Europa, cal recalibrar la trajectòria de reducció de CO₂ sense renunciar als objectius climàtics a llarg termini. 2026 ha de ser l’any de la materialització. Les inversions només es poden abordar des d’una posició de fortalesa econòmica.
FOTOGRAFIES DISPONIBLES AQUÍ
Sobre la Gala Dinner d’Expoquimia
Amb motiu del seu 60è aniversari, Expoquimia celebrarà el proper 3 de juny una nova edició de la seva Gala Dinner, un dels esdeveniments socials més destacats del sector químic a Espanya. La cita tindrà lloc a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i reunirà 700 directius d’empreses líders, associacions professionals i representants institucionals.
La vetllada reivindicarà la capacitat transformadora de la química en les indústries de procés i el seu paper essencial per abordar la transició verda sense perdre competitivitat.
Aquesta gran nit comptarà amb la presència de CEOs i altres directius del sector, així com representants d’altres indústries com la del plàstic, present a través d’Equiplast.
La Gala inclourà la intervenció de Katja Scharpwinkel, que aportarà una visió internacional sobre el futur del sector i el paper de la química en la reindustrialització europea. També està prevista l’assistència del ministre d’Indústria i Turisme d’Espanya, Jordi Hereu.
En l’organització de la Gala Dinner, Expoquimia compta amb el suport de Bondalti, Carburos Metálicos, FEDEQUIM, Grupo IQE, Nippon Sanso, QCinca, QD Quimidroga, Siemens, BASF, Covestro, FEIQUE, Institut Químic de Sarrià (IQS), Kemira, Lleal, Leitat, Messer, Net-Pharma Hub, Quimacova i Sener.