Carles Navarro: “La química és el motor de la transició energètica i de l’economia circular”

Carles Navarro, president del Comitè Organitzador d’Expoquimia 2026 i exdirector general de BASF Espanya, és una de les veus més influents en la defensa de la sostenibilitat en la indústria química. En aquesta entrevista, comparteix la seva visió sobre els reptes i les oportunitats que afronta el sector en un moment clau per impulsar la descarbonització, la innovació i la competitivitat de tots els sectors industrials, tal com es podrà veure al saló, que se celebrarà del 2 al 5 de juny al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Com definiria la situació actual i el potencial de la indústria química a Espanya?

La indústria química espanyola es troba en un moment de canvi, amb molts reptes però també amb una enorme fortalesa. En pocs anys s’ha consolidat com una de les grans locomotores industrials del país, fins al punt de situar-se ja com la primera indústria exportadora de l’economia espanyola, amb un pes creixent en mercats fora de la UE i una xifra de negoci que supera àmpliament els 80.000 milions d’euros anuals. Això demostra que parlem d’un sector potent, resilient i molt internacionalitzat, capaç de continuar creixent fins i tot en entorns complexos. El repte ara és aprofitar aquesta posició per accelerar la inversió en descarbonització, digitalització i innovació, i fer-ho en un marc regulador que no ens resti competitivitat davant altres pols químics del món.
Dit això, és important reconèixer que no tots els segments de la indústria química espanyola evolucionen al mateix ritme. La química bàsica, per exemple, acumula diversos anys de descens en la seva activitat i afronta perspectives més moderades que altres àrees més dinàmiques. Això posa de manifest la necessitat d’impulsar mesures específiques per reforçar la seva competitivitat i assegurar que el creixement del sector sigui equilibrat.

La indústria química és estratègica per a infinits sectors —entre ells la mobilitat, l’energia, el farmacèutic, la construcció o l’alimentació. Quin paper ha de jugar la química per accelerar la competitivitat i la descarbonització del teixit industrial espanyol?

La química és el motor de la transició cap a una economia circular i baixa en carboni. Té un paper absolutament crucial en la transformació del món. Pràcticament el 98% de les activitats productives requereixen química en algun punt de la seva cadena de valor. No hi ha futur descarbonitzat, circular o de transició energètica sense química.
Tanmateix, la indústria química té un doble repte estratègic. D’una banda, ens hem de transformar a nosaltres mateixos, és a dir, descarbonitzar els nostres propis processos productius. Però, simultàniament, hem d’oferir solucions innovadores als nostres clients perquè ells també es puguin transformar. Som part de la solució, però això requereix una estratègia coordinada entre empreses, administració i entitats de recerca. Espanya té líders globals en química que poden impulsar aquesta transformació no només de manera local, sinó de manera exemplar per a tota Europa. Però necessitem que les administracions ens escoltin.

Com vostè destaca, la transició cap a les energies renovables i els processos circulars és un dels majors reptes. Quines barreres considera més crítiques, i què necessitaria el sector per avançar més ràpid?

Sens dubte, l’energia és la principal barrera: necessitem electrificar tots els nostres processos amb energia renovable suficient, estable i a un cost competitiu. Espanya té el potencial per ser la millor destinació europea per a la inversió industrial pel seu accés a energies netes, però ha d’invertir en generació, infraestructures i distribució per garantir aquest subministrament.
També és imprescindible simplificar la regulació. Hem arribat a un punt en què la burocràcia no accelera la sostenibilitat, sinó que a vegades la frena. Necessitem que l’Administració simplifiqui els tràmits i entengui que la innovació sostenible requereix flexibilitat.
Finalment, s’ha de facilitar l’accés a tecnologies disruptives a escala i a un preu raonable. I aquí és on el sector públic ha de jugar un paper crucial, donant suport a l’R+D+i que permeti portar aquestes tecnologies del laboratori a la indústria en temps rècord.

Precisament, quines tecnologies disruptives veu més a prop d’una adopció massiva en la pròxima dècada per transformar de manera decisiva els processos industrials?

A part de l’electrificació i la digitalització, veurem com algunes tecnologies sostenibles fan un salt decisiu. Per exemple, l’hidrogen verd passarà a utilitzar-se de manera habitual en indústries que avui depenen de fonts d’energia fòssils. És un combustible net, sense emissions en la seva producció ni en el seu ús, i amb un enorme potencial per descarbonitzar sectors difícils d’electrificar.
També hi haurà un avenç important en les tecnologies de captura, emmagatzematge i ús de CO₂. No només eviten que el CO₂ arribi a l’atmosfera, sinó que poden transformar-lo en nous materials, combustibles sintètics o productes químics.
I el reciclatge químic serà cada vegada més rellevant per recuperar plàstics i residus que avui no es poden reciclar bé i acaben incinerats o en abocadors. És un procés que permet tornar a obtenir molècules bàsiques amb les quals produir materials d’alta qualitat, pràcticament equivalents als d’origen fòssil. És economia circular en estat pur. És una tecnologia que ja existeix, però que necessita escalar de manera exponencial.

La transformació digital també és prioritària per a la indústria química. Com pot la digitalització impulsar la sostenibilitat i l’eficiència sense afectar la competitivitat del sector?

La digitalització és un aliat estratègic per a la indústria química. No només per millorar l’eficiència operativa, sinó precisament per accelerar la sostenibilitat. Eines com la intel·ligència artificial, els bessons digitals i l’analítica avançada permeten optimitzar processos, predir consums energètics, reduir residus abans que es generin i anticipar incidències, millorant la seguretat i l’eficiència de les plantes. Tot això també té un impacte positiu en la competitivitat de la indústria i en la seva capacitat d’adaptació a entorns canviants.

La indústria química és essencial per a la nostra vida diària, però sovint genera desconfiança. Què hauria de canviar en la manera de comunicar del sector perquè la societat entengui millor la seva contribució al benestar i a la sostenibilitat?

Primer de tot, hem d’actuar. Hem de transformar de veritat les nostres empreses en models segurs, innovadors i circulars per després explicar-ho a la societat amb humilitat i transparència, sempre amb dades i fets. Hem d’obrir les portes, explicar què es fa i per què, reconèixer els reptes pendents i demostrar que treballem activament per reduir l’impacte en l’entorn.
Paral·lelament —i crec que això és molt important—, com a sector hem de ser capaços de comunicar molt millor que la química forma part de la solució als grans desafiaments socials —energies renovables, salut, alimentació segura, ciutats sostenibles— recolzant-nos sempre en evidències i projectes reals, no només en missatges. És la manera de generar confiança.

En un sector on la innovació és clau, com valora tant l’estat del talent com el de la transferència tecnològica a la indústria química per afrontar aquesta transformació en clau sostenible?

La indústria química espanyola lidera la inversió en R+D+i i compta amb un talent molt qualificat, recolzat per universitats i centres tecnològics d’excel·lència. Amb tot, la col·laboració entre empreses, món acadèmic i administració s’ha de reforçar encara més per accelerar la transferència tecnològica i que la innovació surti del laboratori al mercat més ràpid. A més, és fonamental incorporar joves i perfils digitals per garantir el relleu generacional i cobrir les competències que exigeix la transformació del sector.

Pensant en l’objectiu d’assolir emissions netes zero el 2050, és vostè optimista respecte a la capacitat de la indústria química a Espanya per aconseguir-ho? Quines decisions s’haurien de prendre des d’ara perquè aquest objectiu sigui realment assolible?

Soc optimista, però realista. La indústria química té el coneixement i la voluntat per liderar aquesta transició verda, però necessita un entorn que afavoreixi la competitivitat. Assolir la neutralitat climàtica el 2050 exigeix decisions immediates i valentes com garantir energia renovable abundant, estable i assequible, i implementar polítiques que facilitin la inversió en descarbonització i no posin traves a la innovació. També cal saber aprofitar els fons europeus per crear un ecosistema industrial sostenible. I, sobretot, cal reconèixer que aquest objectiu només s’assolirà amb un esforç col·lectiu entre empreses, administracions i societat.

Quin paper creu que ha de tenir Expoquimia per accelerar l’adopció d’aquestes tecnologies i connectar els actors clau del sector?

Expoquimia ha de ser, i serà, el gran altaveu del canvi. És la trobada més important de la indústria química del sud d’Europa. El seu paper és dinamitzar el mercat, facilitar el contacte entre expositors i compradors potencials de diferents sectors industrials, però, sobretot, visibilitzar la innovació i la capacitat del sector químic per influir positivament en la sostenibilitat i l’eficiència de qualsevol procés productiu.

Finalment, com a president d’Expoquimia, quin missatge li agradaria traslladar als professionals i empreses que estan valorant participar a la fira el pròxim mes de juny? Què els pot aportar Expoquimia?

Expoquimia 2026 serà una edició transformadora. Estarem oberts com mai a tota la cadena de valor. Inclourem com a grans protagonistes les indústries de procés que utilitzen química: automoció, energies renovables, alimentació, farmacèutic, tractament d’aigües, agroquímica, construcció, plàstics… Perquè la química intervé en la manufactura de pràcticament tot allò que ens envolta.
El que els oferim és una plataforma única on connectar amb els líders del sector, on entendre les últimes innovacions en sostenibilitat i digitalització, on descobrir solucions per fer els processos industrials més eficients. Però, sobretot, un espai on entendre que sense química no hi ha un futur sostenible possible.

Barcelona, 9 de desembre de 2025

Més informació www.expoquimia.com

Fotografies de Carles Navarro, president d’Expoquimia aquí
Fotografies (Expoquimia 2023) aquí

Maria Dolores Herranz
Tel. 93 233 25 41
mdherranz@firabarcelona.com