En una jornada celebrada a Foment del Treball com a avantsala del saló
Expoquimia subratlla el protagonisme de la química en la reindustrialització d’Europa
El saló Expoquimia, organitzat per Fira de Barcelona, ha celebrat avui a la seu de Foment del Treball la jornada “Reindustrialitzar Europa: química, energia i competitivitat en un món multipolar”. La trobada, amb prop de 200 assistents, ha situat la indústria química com una infraestructura clau de la transició verda i de l’autonomia estratègica europea, i ha alertat sobre l’impacte dels elevats costos energètics, la hiperregulació i la dificultat per escalar la innovació industrial europea davant la pressió dels Estats Units i la Xina.
L’acte -introduït pel director d’Expoquimia, Xavier Pascual- ha comptat amb la participació del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper; el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. Tots ells han coincidit a subratllar que l’activitat química és un motor transversal de l’economia i un pilar essencial per reforçar la competitivitat industrial i l’autonomia productiva del continent.
En aquest sentit, la jornada ha posat en valor el sector químic espanyol com un dels grans motors industrials del país, amb una xifra de negocis de 85.417 milions d’euros, un pes del 12 % del PIB industrial i més d’un milió d’ocupacions directes, indirectes i induïdes. A més, es consolida com el primer exportador de l’economia espanyola, amb gairebé el 74 % de la seva facturació en mercats exteriors, i com a líder industrial en innovació, ocupació de qualitat i inversió en R+D+I.
La jornada ha inclòs una taula rodona integrada per directius i representants de referència de l’àmbit químic. Hi han participat el president de la Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FedeQuim), Joan Roget; el director general de Quimidroga, César Lacueva; el director general de BASF Espanyola i BASF Portuguesa, Francesc Simó; el director general d’Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè (IQOXE), José Manuel Segura, i el president d’Expoquimia, Carles Navarro.
La base de la transició verda
Els ponents han defensat que la química no és només un sector afectat per la transició ecològica, sinó que constitueix la base mateixa de la transició verda. La indústria química és imprescindible per a més del 95 % de les cadenes de valor industrials i és clau per al desenvolupament de productes estratègics com ara bateries, semiconductors, aerogeneradors, tecnologies per a l’hidrogen verd o solucions avançades per a la salut. Malgrat aquest caràcter essencial —equiparable al d’una infraestructura bàsica—, s’ha subratllat la manca de reconeixement social i polític del seu paper, fet que dificulta la presa de decisions en matèria industrial.
Un dels eixos centrals del diàleg ha estat el risc de pèrdua d’autonomia estratègica d’Europa. En els darrers anys, el continent ha vist reduir-se la seva capacitat productiva en química bàsica, amb el tancament de nombroses plantes industrials, fet que obre el dilema entre produir o dependre de tercers països, especialment d’Àsia.
Els directius han advertit que, sense una base química sòlida, Europa delega l’inici de totes les seves cadenes de valor, comprometent la seva sobirania industrial. En aquest context, s’ha destacat el millor comportament del sector a Espanya, que ha recuperat i fins i tot superat els nivells previs a la pandèmia, davant la caiguda d’activitat registrada en altres països europeus.
El cost de l’energia ha estat identificat com un dels factors més determinants per a la competitivitat. Els representants empresarials han alertat que els preus energètics a Europa són entre dues i tres vegades superiors als dels Estats Units o l’Àsia, fet que situa la indústria en clar desavantatge.
En aquest marc, s’ha plantejat l’anomenat “trilema energètic”, que exigeix combinar sostenibilitat, estabilitat i competitivitat. Els ponents han subratllat la necessitat de disposar de fonts que garanteixin un subministrament continu per a processos industrials intensius, en combinació amb les energies renovables.
La descarbonització s’ha abordat com un procés imprescindible, però que requereix inversions massives, solucions tecnològiques realistes i coherència reguladora. Entre les eines de transició s’ha mencionat la captura i l’emmagatzematge de CO₂, així com la millora de la logística sostenible, on el ferrocarril exerceix un paper clau, tot i que encara condicionat per la manca de fiabilitat i d’inversió en infraestructures.
Regulació, infraestructures i innovació
Un altre dels grans obstacles assenyalats ha estat la hiperregulació i la càrrega administrativa, descrites com una autèntica “selva normativa” que penalitza la inversió i l’agilitat industrial. Normatives com l’ajust de carboni en frontera (CBAM), determinades fiscalitats nacionals o els creixents requisits de traçabilitat generen sobrecostos i complexitat, i en alguns casos provoquen la deslocalització de la producció fora de l’entorn comunitari. Els ponents han reclamat una simplificació normativa, una major coordinació administrativa i valentia política per executar infraestructures clau.
Així mateix, s’ha posat de relleu el desajust entre l’excel·lència científica europea i la seva capacitat per escalar projectes industrials. Malgrat que Europa lidera la producció de coneixement, moltes iniciatives innovadores acaben desenvolupant-se fora del continent per la manca de finançament i la lentitud dels processos administratius, especialment en sectors com la biotecnologia.
Expoquimia 2026
Aquesta jornada ha estat l’avantsala d’Expoquimia 2026, la trobada de referència de la química i de les indústries de procés, que se celebrarà del 2 al 5 de juny de 2026 al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, juntament amb Equiplast. Tots dos salons preveuen reunir al voltant de 800 expositors i atraure més de 21.000 visitants, amb una proposta centrada en la innovació i la transformació sostenible dels processos productius.
Barcelona, 5 de maig de 2026
IMATGES DE LA JORNADA aquí
Maria Dolores Herranz / Josep Lluís Mérida
Tel. 93 233 25 41 – 2114
[email protected]
[email protected]